Els jocs de la fam (impressions de la pel·lícula)

Ahir a la tarda vam anar a veure Els jocs de la fam al cinema i he pensat que podria escriure una petita opinió sobre la pel·lícula, contrastant-la una mica amb el llibre.

Primer de tot, aneu a veure-la. Vull dir, no us formeu una opinió del que jo pugui dir i prou; tingueu les vostres impressions i doneu-li una oportunitat, que està força bé.


Per resumir una mica l'argument i posar-vos en situació: La història es desenvolupa en el futur. Els Estats Units van deixar d'existir després d'una guerra i es van convertir en Pànem, una nació formada pel Capitoli i 13 diferents districtes. Al país va haver-hi una revolta popular, i com a càstig, després de controlar-la i destruir el districte 13, el Capitoli va decidir que cada any es commemoraria aquest fet escollint a sorts a un noi i una noia de cada districte per oferir-los a Els jocs de la fam amb la intenció sobreviure i que només en quedés un supervivent, com una demostració de qui tenia el poder.

Són els 74ens Jocs de la Fam, i surt el nom de la germana petita de la protagonista, la Katniss Everdeen, al sorteig. Veient la situació, la Katniss s'ofereix com a tribut (voluntària) en comptes de la seva germana, així que no li queda cap altre opció que anar als Jocs.

A partir d'aquí, és possible que deixi anar spoilers, o sigui que quedeu avisats.

ASPECTES VISUALS

Primer de tot, he de comentar que he gaudit com un nen amb la imatge fosca i seriosa que li han donat a la pel·lícula. És d'agrair, de veritat.

Doncs bé, l'adaptació cinematogràfica, en general, m'ha agradat força. Sobre tot pels aspectes que passen desapercebut al llibre i que la pel·li ensenya, com per exemple que el districte 12 és format gairebé en la seva totalitat per persones de raça blanca, mentre que el districte 11 passa a ser poblat per negres, mantenint, d'alguna manera una diferenciació que m'ha semblat interessant.

L'adaptació dels protagonistes també m'ha agradat, però en la meva imaginació, en Peeta era físicament molt més gran que en Gale, i al film en Peeta sembla un marrec.
L'estil de roba dels districtes rics i el Capitoli... sabia que eren estrafolaris, però no que tenien tan mal gust. I és aquesta imatge de futurisme de la dona de Neutrex el que no m'acaba de fer el pes. Trobo que un país tan jove com és Panem, i com m'ho havia imaginat amb el que he llegit, no cal que tingui aquest futurisme fals que la gent imaginava als anys 50. Quan t'hi acostumes, però, t'ho acabes creient, més que res perquè el contrast amb els districtes pobres i les seves robes, semblants al que es portava als anys 40, ajuda a fer-ho més realista i proper.


Tot i que la moda del Capitoli no m'ha fet el pes, l'escenificació i l'arquitectura dels edificis a l'estil Unió Soviètica, les banderes i els aires de grandesa que transmetia el Capitoli sí que m'han semblat molt encertats, sobre tot la caracterització del President, que donava respecte.

Els efectes visuals per ordinador eren passables i, de fet, pensava que el vestit de foc de la gala d'inauguració dels Jocs quedaria molt més lleig, però sí que hi he notat una coixera visual en comparació amb altres llargmetratges de Hollywood. El croma era prou evident.

Al principi es fa ús de la càmera tremolosa en mà, desagradable per alguna gent, però a mi m'encanta i encaixa i transmet el sentiment d'inestabilitat que ha de transmetre el districte 12. Això sí, quan es canvia a plans estàtics és un descans per als ulls.

També m'ha sorprès el poc ús que es fa de la música. La veritat, esperava un leitmotiv del cant del muntagarlaire, com apareixia al final del tràiler, però al comprar la banda sonora i no trobar cap cançó on s'hi representés, vaig quedar una mica en fora de joc. Aprecio, però, els moments en silenci on el diàleg és el més important, i quan revifa la música d'en James Newton Howard per dir "ei, sóc aquí" i esteu mirant una pel·lícula.

ASPECTES OBLIDATS DEL LLIBRE I LA TÒNICA DE LA PEL·LÍCULA

Està clar que els llibres sempre seran més detallats i complets que les adaptacions cinematogràfiques de dues hores, però hi ha coses que penso que es podrien haver inclòs en aquest film. El primer problema que hi veig és intentar fer una saga com Harry Potter o Twilight, que van dirigits gairebé exclusivament per adolescents, dels Jocs de la Fam, on hi ha assassinats i morts.

No vull dir amb això que les escenes dels Jocs, quan tots es maten entre ells, no m'hagin agradat. Trobo que ho han adaptat molt bé en una pel·li PG-13 (classificada per a majors de 13 anys als EUA). Però ha perdut força, òbviament. S'intueixen algunes morts, però acabes sense veure res.
No m'atrau el gore, però en aquestes escenes penso que era necessari que l'espectador veiés que aquí els nens es maten de debò.

Els Àvox passen desapercebut i ni se'ls menciona per nom, només es veuen de fons i són recognoscibles únicament pels qui s'hagin llegit la novel·la. Hagués sigut interessant veure la noia Àvox assistir a la Katniss.

Sé que fer-ho en pel·lícula és difícil, però no m'ha donat la impressió que passessin tant de temps dins els Jocs com al llibre. Al film han jugat una mica a fer-ho com el Show de Truman, on amaneix i es fa fosc a voluntat del personal només arrossegant un fader. Potser més estones amb la protagonista, respectar quan es feia de nit i de dia (l'episodi de les batedores, on la Katniss serra el rusc per la nit, aprofitant l'himne del Capitoli i una altra vegada pel matí, desapareix completament), o allargar la rel·lació amb la Rue, que no dura ni dos telediaris, podria haver sigut una alternativa.

Ara que menciono el Show de Truman, també he trobat a faltar més escenes on es veiés gent seguint els Jocs a la televisió, potser gent de diferents districtes i les seves reaccions... no sé. Crec que ho podrien haver exprimit millor, el fet que fos un esdeveniment en directe a tot un país.


De tota manera, és una adaptació prou bona i potser esperaran a la segona pel·lícula per explicar alguns conceptes que no han quedat del tot clars, però va ser molt bona idea explicar el rerefons de la història de Panem en el mini vídeo que posen el dia de la Sega.

Queda clar que si podeu, ja que tenim el privilegi de poder-la veure en català als cinemes, ho feu. El doblatge està prou bé i les úniques veus que no em van fer el pes van ser la de la Rue (més per l'actuació que pel doblatge) i la de l'Effie Trinket, qui ha convertit l'accent del Capitoli en un to de rialla que li treu seriositat.

Ara em moro de ganes de veure-la en versió original.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Recuperem l'anime a Televisió de Catalunya!

Tenim força!