Youtube Favorites II

Em dono compta de que cada cop els meus Favorits al Youtube són més frikis. Aquesta es la segona saga de YOUTUBE FAVORITES!! Let's go!!

FALCON KICK!!
De les mil versions que hi han del breakdancer i la nena, aquesta guanya el premi pel final del vídeo.


MATXACAR!!!
Encara no tinc del tot clar el que diu aquest home, però juntament amb "Esto eh el bronx" em parteixo la caixa cada cop que surt a APM.


KOITSU WA HONTO NI KYOURYOKU SURU KI GA ARU NO KA?
De la tant coneguda "Eaaman ga otosenai", vaig buscar entre més cançons del grup Nekokan i vaig trobar aquesta, un tribut als "ajudants" del jocs Megaman, que a vegades semblen que estan allà per fotre, més que una altra cosa.


I això és tot per ara, suposo que d'aquí uns mesos tornarem amb més canya des del Tubo de You!!!

Aeroport de Philadelphia, 4:11 PM

Esperant...
D'aquí dues hores surt el vol cap a Barna. Ja començo a veure penya d'Espanya donant la nota per aquí. Fastigós.
Em mola perquè sempre tinc aquest joc, que consisteix en endivinar pels "looks" si són d'Espanya o no. Adivineu què: encara no he fallat ni un cop. You suck, Spain!!!!

See you U.S.A

I know we had a great time together, I love you, I know you love me too, but I have to go now. But hey, I'll see you around sometime. Maybe next year. Take care of my family.

I'll see you later.

小次郎。

どーもくん!!!!

Dos dies i cap a casa.

Fa dos mesos que estic aquí i sembla que hagi sigut la setmana passada quan us vaig explicar la història de l'aeroport.
I això, que d'aquí dos dies torno cap a Sabadell. He passat per un huracà i per una crisi econòmica, què més puc demanar!
Texas, Texas, Texas... Ara que porto dos mesos aquí us puc explicar algunes coses interessants sobre Houston, al menys. No sé si encara és la ciutat més grassa del món, pero de gordos n'he vist bastants, encara que al final t'acostumes a conviure amb éssers de tres cops la teva amplada; el concepte de caminar i passejar és... inexistent? Necessites el cotxe per TOT, no hi han voreres a cap lloc (salvant Downtown). Avui li deia en conya a la Kara que la vida a Houston és aixecar-te pel matí, agafar el cotxe, anar a treballar, agafar el cotxe, anar al drive-thru i menjar al cotxe, surtir del treball, agafar el cotxe i tornar a casa. Ho exagero, però WTF Texas!? WALK!!!!!
També és un lloc bilingüe: l'"spanish" està present a casi bé tot arreu, i casi bé tothom sap algunes frases per treure's de sobre al típic mexicà pesat xD. Quan vaig arribar feia calor, pero ara s'està molt bé, i aquest vespre tenia fresca i tot. M'han dit que al hivern fa fred, no molt bèstia, però deu n'hi do. Si ho sé vinc a l'hivern.
Houston m'ha sorprès, perquè no sabia que era una ciutat que tirava tant a demòcrata, políticament parlant. Cartellets de "Obama 2008" estan presents a molts jardins de cases, sprays als stops dient "STOP Bush", i coses similars. Els Republicans estan present, és clar.
La gent és molt amable, més que a Espanya (sí, sí, a Catalunya som uns rancis i la resta d'Espanya és mega simpàtica, però segueixen sent uns rancis). Pel que he notat és una cosa present a EEUU en general, i m'agrada.

I no sé, hi han moltes coses més.
En aquests dos mesos he vist cinc pelis al cine: The Dark Knight, The Mummy 3, Tropic Thunder, Eagle Eye i Bralgbanjksnafnjeka(*). Dark Knight i Tropic Thunder em van molar, Eagle Eye va estar bé, Nufneognhizeabrifw em va donar molta ràbia, i The Mummy 3 és cremar els diners.

I.....Divendres (demà) grabem el curt, si tot surt bé. El volia editar aquí, però em sembla que no.

Anyway, m'envaig a dormir, que no són hores. Abans de marxar suposo que faré un post nou. Bona nit a tothom!

October.

Només em queden 9 dies ara per tornar. Ultimament estem fent molta cosa, sortir i això. Abans d'ahir vaig acabar el guió pel curt que intentarem grabar aquesta setmana. Tranquils, que quan estigui el penjo i el podreu veure (fotos no).
I ahir vaig fer una bojeria degut a l'avorriment. La podeu mirar aquí.

La conferència de Nintendo... més del que m'esperava. La nova DS-i, una remodelació que no crec que fes falta, pero Nintendo sap que a Japó arrassaran en vendes, i no s'han privat de res. Una merda de càmera que no arriba ni a un megapíxel, slot per targetes SD (suposadament per la transferència de canals a la Wii) que no arregla gens el problema d'espai a la Wii, però pantalles més grans i un nou look al sistema operatiu, o com es digui, de la DS.
Ara, jocs a punta pala, molts dels quals no els veurem fins a finals de l'any que vé o l'altre. Fijo.

I res, nois, amb ganes d'arribar a casa i desembalar els quaranta mil paquets, jugar a la NES, al nou megaman, i veure als colegues de tota la vida, però també em fa pena marxar ara que he fet amics aquí. Ja hi tornaré.