I jo que em pensava que em salvaria...

Vale, primer de tot, m'he intentat posar el teclat amb accents al menys per escriure al blog. Així que a veure si hi ha sort i no trigo més de mitja hora en escriure l'entrada.
Okay.

Avui hem anat a un partit de futbol. Sí, futbol. No football, no, futbol. Umm...Houston Dynamo VS Chicago Fire.
L'experciència ha sigut...wow. Primer de tot, pensava que el futbol no era gens popular per aquestes terres... i no, no és popular... entre blancs. Ho és pels que venen d'abaix, per això. He fet un WTF quan he entrat a l'estadi: Mèxic.
En serio, no sé si coneixereu la meva passió per aquest pais, però era com estar a Monterrey. A sobre, A SOBRE adivineu on ens hem segut: Hooligan zone, la Sudaquil Hooligan zone (perquè els hooligans estan dividits en dos seccions: morenos i usarienses). Curiós. I jo en la Sudaquil zone.
Total, 90 minuts de "bombo y platillo" literals. Amb lletres de merda (obviament en "español"), i actes mongòlics que, ara que ho penso, no sé ni com els he aguantat. Ah, i m'han fet estar dret tot el partit.
Em fa gràcia perquè al principi no m'he donat compte que estava en una zona hooligan fins que he aixecat la mirada. Veig a tothom segut, i la nostra zona tothom de peu. Això que em sec i un tio de quatre files mes endevant em diu "NO, NO, NO, STAND UP!". M'he cagat en se mare i el seu gos, però m'he aixecat, perquè no volia problemes. Mal parits.
Què més... ah clar, el partit. Quin partit més dolent, déu meu. Però dolent amb ganes, eh? No sóc comentarista professional de futbol, de fet ni em mola l'esport, però el Sabadell al costat dels Dynamo són GOD.

Tanco el tema i passo a desperdir-me del meu amic que s'envà a Japó tot un mes. Salva, que et vagi molt bé per les terres nipones, coneix a nenes i passa-t'ho molt bé, millora el japonès, compra'm un regal, i no mengis massa sushi, que està asqueros. I si et trobes en una situació xunga, xunga, recorda: corre. haha.
No, en serio, ves amb molt de compte amb la Yakuza del pis de devant. Hahaha.
Una abraçada, noi, i cuida't.

Refredats i nou look.

Wow. Em sembla que es el tercer cop que pillo un refredat des de que estic aqui. Es bastant rotllo, per cert, i aixo si no compto els mals de coll, que tambe n'he tingut dos cops. Tranqui mama, que no em morire.
Que us sembla el nou look del blog? A mi em mola bastant, aixi que crec que es quedara tal i com esta una bona temporada, encara que potser el logo si que el canviare de tant en tant.
No hi han gaires plans aquesta setmana. En Lance s'enva no se on i em deixa casa seva.
Ah si, avui he cuinat per primera vegada (per primera vegada des de que estic a Houston, no es la primera vegada en me vida)!
He fet uns espaguetis, el que pasa que la salsa de tomaquet que tenia en Lance era bastant xunga... i m'els he menjat sense res. Jaja.

Projekt sunburn

Diumenge vaig estar de concert tot el dia: Projekt Revolution.
Deu grups (Street Drum Corps, Amor for Sleep, Hawihorne Heights, Atreyu, 10 Years, Ashes Divide, The Bravery, Chris Cornell i Linkin Park), molt de sol, molta calor i pocs nuvols, pero forca entretingut.
Estaven els tipics grups emo del nord, pero generalment hi havia bastanta canya. A destacar 10 Years, Ashes Divide, The Brabery ho van fer bastant be, Chris Cornell i Linkin Park. Busta Rrhymes havia d'apareixer, pero me n'alegro de que es quedes a casa xD.
Sincerament m'esperava molt menys, pero Linkin Park s'ho va currar. Van tocar mes cancons dels primers dos discs que de l'ultim, cosa que em va molar, perque l'ultim disc es bastant trunyo. Chester i Chris Cornell cantant a duo "Crawling" (versio Reanimation), pels de punta.
I una cosa que em vaig donar compte es que la gent que hi era alla entenia les lletres. Vull dir, potser es molt obvi, pero estant de peu al concert senties que la gent cantava amb paraules, i no amb un "guen destrits in de nait". Que si, que els qui anem a concerts d'autors extrangers intentem saber el significat de les lletres, pero sabeu que abunden mes els "eh si, nem al concert de linkin park que molen molt perque criden i son rokeros!". Al menys aqui suposo que la gent no es perdia quan parlaven des de l'escenari (potser els centenars de Mexicans que hi eren xD).

I res, obviament vaig acabar cremat del sol i ara mateix m'estic cagant en tot.
Em feia gracia els primers grups que van pujar a l'escenari, que de cada dos paraules una era fuck: "Hey fucking Texas! How the fuck are you fucking doing today!? Fuck yeah! You fucking ready for some fucking rock and roll!!?? (que dius "que estas dient si tu no toques rock & roll")". Suposo que com eren inferior en ventes als grups que tocaven a continuacio s'havien de fer notar.
Ah si, a destacar tambe la presencia de Konami en tot aquest concert. Hi havien paradetes amb Rock Band, Dance Dance Revolution i companyia, parades per batejar boles de baseball amb premi, parades de cervesa gratis, etc. Estava bastant ben muntat. Com sempre, els menus un timaco, pero no gaire exagerat. Aixo si, una varietat de menjar que flipes. Clar, aixo es USA i ho han de publicitar: Hamburgueses, pizzes, hot dogs, burritos... mare meva. Ara, em vaig jalar una hamburguesa amb patates que tela.
Un altre puntazo era la pantalla gegant que hi havia sobre l'escenari, la qual mostrava missatges de text que la gent enviava des dels seus mobils. Generalment eren missatges estupids com "I love u Jessica" ,"LP 4ever", "Texans rule", etc. I si tot va sortir be, espero unes 13 bodes d'aqui un temps, perque van sortir la tela de missatges amb un "Juana, will u marry me?". Es clar, els /b/tards es van mostrar tambe. M'enrecordo que em vaig riure molt quan les tres primeres estrofes de "Never gonna give you up" van apareixer a la pantalla gegant, i tot seguit va apareixer un "u just got rick-roll'd". Epic.
Abans d'aixo, jo vaig fer el meu intent amb un "So I heard u liek mudkipz", pero es veu que l'staff no ho va aprovar, segurament perque els hi agradaven els mudkips.

Downtown, de visita.

Ha estat be. En bici, 15 minuts o aixi, diria. No m'endinsat gaire perque no em volia perdre (ja es raro que no m'hagi perdut de cami), hi havia penya bastant xunga i tampoc he mirat cap lloc que volgues visitar, aixi que he dinat i m'he tornat.
Ha sigut bastant ronya perque hi havien camins enfangats i he tornat semi pringat, pero ha estat be. Tornare acompanyat :)
Aquesta nit hem anat uns quants a un bareto (que nomes que faig que anar a bars, ultimament.), hem menjat unes pizzes, hem mirat les olimpiades i ens hem rigut una estona. Good times.

I....fora de l'hotel.

Havia de fer una doble actualizacio avui.
Ja he deixat l'hotel de malamuerte i m'he mogut a casa d'en Lance i estic devant de la TV veient Gurren Lagann al canal SciFi. El capitol que *SPOILERS*en Kamina la dinya*SPOILERS OFF* Ah, ara comenca una altre serie..."Now and Then, Here and There".
I res, nois, aquest senyor te una casa MOLT gran, i s'ho ha currat deixant-me quedar aqui. No se quan de temps estare aqui, pero no m'importaria estar-m'hi una temporada. I Aixo, estic a 10 minuts de downtown en bici, aixi que dema agafare la bici i anire a visitar downtown, dinar alla, i a veure si faig algunes fotos. Haig de fer fotos del veinat tambe, que es com em pensava que seria on vaig estar fins ara (que no va ser gens ni mica com m'imaginava, nomes carretera i restaurants... bej.), i estic bastant content.
Estic com a 45 minuts de les meves amigues, el que es una mica rotllo, aixi que no les veure tan sovint com m'agradaria, pero amb el movil i amb l'e-mail seguirem en contacte, i suposo que podrem quedar els findes o algu.
Anyway, segueixo mirant la tele i navegant abans d'anar a sobar. Apa senyors, ens veiem aviat :)

America's next top model i el catala

Resulta que avui veient America's Next Top Model se les emporten a Barna i res, comencen les guitarres, ole ole, etc i jo pensant "ja esta, viva espanya", i em trobo amb que les fan rodar un anunci mentres parlen catala! Haha. Be, "catala", perque sembla una mescla de rus, xines, portugues... veieu per vosaltres mateixos.

Rainy days

Ahir va ploure tot el dia casi be, avui sembla que esta millor, pero ja veurem. Esta be que plogui, perque es refresca l'ambient, pero es un rotllo a l'hora de sortir, pero com sempre estem a bars o locals es com igual xD

Parlavem amb uns colegues les paranoies secretes que surten a les pelis/llibres, rollo lo del Rey Leon que posa "sex" a la pols (que gracioso ma quedao el chiste), o el que es deia que al Mago de Oz es penja un tio de fons en mig d'una escena. I em van comentar una escena de La Sirenita on surtia una ereccio. No m'ho creia al principi, pero mirant-ho al youtube resulta que no es del tot fals. A aquests de Disney se'ls hi va la castanya a saco.
Si sabeu mes paranoies d'aquestes deixeu un comentari (i si no tambe).

21.

Perque a USA hem de mantenir el vici.

Home, comptant que em va costar 29$, crec k es una regalada com una casa. Fara uns 19-20cm.
Ah, si el Jaime llegeix aixo rabiara que te cagas. Ahir vaig a la apple store per pillarme un connector america pel portatil i l'ipod i veig la Intuos 3 petita. Penso, "ja voras, que t'astillaran a muerte", miro el preu i...230$!! (150 euros!!!). Vaig fer un flaskaraskaquenosvamos pero a saco. Ah, i el tio de la apple store em va donar un connector america de gratis. jaja.

Avui anirem a casa d'uns amics que em presentaran a fer una barbacoa. M'han dit que tenen la wii, o sigui que vicio hi haura.
Ah si, ahir vam anar a jugar a billar al vespre despres de veure The Dark Knight (molt bona, per cert. Potser una mica llarga). El local era brutal, no exagero si dic que hi havien unes 25-30 taules de billar. I res, pagues la hora que estas alla. Em sembla que eren 7$ per hora mes consumicio. Va estar guai.

I la tenda de comics...mare meva. Per a cualsevol friki era el paradis. Lo dolent per mi es que casi tot era comic america, pero es on em vaig pillar la Belldandy. Era mes be una tenda per col.leccionistes, tenien des de figures de batman dels 60 (a una pasta), fins a posters de pelis, ninos de THOOOOORRRRR, no se. Era com la del comic guy dels Simpsons, pero una mica mes gran (ara, no us penseu que era el Norma de Barna, era mes be una tenga normaleta, eh?). I res, a veure que mes frikades em trobo por ai. Apa senyors, fins un altre.

Dimecres, Dijous i Divendres. Fabes tendres.

"1:59pm

Amb un frankfurt i patates i una cocacola estic segut mirant a la porta 55. Es extrany, perque he mirat a la pantalla de vols i posava que era la del vol a Philadelphia, pero devant meu hi ha una pantalla on hi diu "Londres GW". A part, al meu ticket d'avio posa porta 59, aixi que anire a mirar que se cuece per la porta 59.

Ah si, potser us sorpren l'hora que es. No havia de sortir a les 12, l'avio? Senyors, a aixo se'n diu "delay". Pero un delay d'aquests guapos, eh? 5 horetes d'endarreriment.
Clar, tot aixo ha causat una cadena: surto mes tard de barcelona, arribo mes tard a Philly, i... no hi ha vol a Houston disponible al vespre. Collonut.
Al menys s'han dignat a arreglar-me un hotel, que em fa rabia igualment, pero mira, ajo y water.

I lu del Wi-fi es brutal. Es tan brutal que no es gratis, haha. Mola perque posa "WI-FI AREA", i dius "be, intentarem a veure que tal", i escolleixes la connexio i tal, i PUM, "escollei-xi l'operador amb qui vol connectar-se. No en te un? Doncs registris i gaudeixi de 1 HORA D'INTERNET PER MES DE 7 EURAZOS".
Anyway, ara el que mes por em fa es la maleida immigracio. A veure que tal, que vaig sol a Houston i em fa una mica de por, la veritat. Espero no equivocar-me de vol. Ja vorem."

El vol de Barna-Philadelphia va ser...com ho dic?...una merda.

Vale, imagineu la tipica familia catalana: el pare chuloplaya que no s'entera de res, la mare pija fotense on ningu li demana, i el nen pubertic perdut donant per sac tota l'estona. Vale, ara agafeu aquesta familia i poseu-la devant vostre al avio durant...9 hores?
O sigui, estaven seguts a la part de devant on tenen la paret, on obviament hi ha mes espai per estirar les cames. Sabeu que es el que va fer primer el pare, no? TIRAR EL SEIENT CAP ENDARRERE. Vaig estar 9 hores preguntant-me com es podia ser tan egoista mentre li posava sobrenoms com "desgraciat", "mal parit" (No, aixo no!!) i alguns amb la seva mare.
No vaig dormir gens a l'avio.

Despres d'arribar a Philadelphia ens van donar indicacions sobre el que haviem de fer: pillar el shuttle per anar al hotel, ens van donar els vales de menjar, i aixo. Ara, abans d'aixo sabeu el que va venir, no? IMMIGRACIOOOOOOOOOOO (dit com "Celeeeeebrities" de Muchachada Nui).
Em sembla que aquest cop ha sigut el que mes m'han interrogat. Coses com que feia alla, em va preguntar com coneixia als meus amics, cuants diners tenia al banc... ja sabeu...coses que pregunes a algu quan el coneixes per primer cop.
Ah, i em van treure el pernil que portava.

I aixo, l'hotel estava bastant be. De fet, m'esperava alguna cosa amb un index de mortalitat mes elevada.
Va anar tot perfecte fins al mati, quan em vaig estressar.

Resumint-ho, havia d'embarcar a les 7:25 i vaig arribar a l'aeroport a les 7. Vaig haver de "check in" (ara no em surt com es diu) les meves maletes, i amb els nervis estava una mica desorientat, pero hi vaig arribar a temps.
I finalment Houston. La Kara em va venir a buscar amb la Marie i cap a l'hotel.
Esta bastant be, l'hotel. No es un gran luxe, pero per domir i passar l'estona estic bastant be. En tot cas, com pago per setmanes, ja em parlat de que si trobo algun lloc mes adient em canviaria.

Apa noiets, se m'ha cascat el lector de targetes de la camera, o sigui que no puc postejar foto de la meva residencia. A veure si avui em pillo un nou. Vagi be!

Mornin'

Aquesta nit (Houston time) la historia de l'aeroport.