19 hores de vol, gent. Que sí, que sí, que mola i tota la pesca però cochón, primer un vol de 13 hores i mitja i després un de 5 i mitja, el qual se m'ha fet interminable.
Ah, y no te lo pierdas. Us enrecordeu de la història que vaig dir dels aeroports que es la part més xunga? Doncs, a la aduana se m´han posat de corbata.
Això que estem a inmigració a NY, a la fila esperant, i eso, anem el Pau i jo junts a la finestreta on et pregunten totes les filigranes:
Nosaltres:-Hi.
Tio aduana:-Are you family?
-No.
-(Mirant-me a mi)Go back to the line.
-Okay.
I després el breu interrogatori al Pau. Coses com, what are you doing in the United States? What kind of business? How long are you staying? Però això amb una mala hòstia d'aquelles que sense saber anglès saps que al tio no li mola gaire el seu treball. I ara vé la part on m´he cagat.
Ja sabeu que a USA us pillen les empremptes digitals i us fan una foto i tal, doncs li diu el tio de l'aduana "Put your left index finger in there" i el Pau sense donar-se compte posa el dit index de la mà dreta, i el tio salta: "the LEFT hand!".
Es que ha sigut dir-li això i se m'han posat com les campanes de Notre Damme.
I això, que vaig tot cagat i em diu el tio "Same thing?" i jo "sí". I tal i qual, i al fer la foto he pestanyejat i el tio m´ha dit que no pestanyejés, etc. Però vamos, THE CANGUEL.
I res, el vol de San Diego interminable. Tota la p*ta estona muntanyes, i que no s'acabava mai. Però bé. Tot genial. El tio del taxi Indi, com no (no, no Indiana Jones, Indi de la Índia), els del MCDonalds sudacas (descarao a saco), i res nois, moltes palmeres, una vista quiticacas des del balcó, i fet caldísim ara mateix. Són les 9:26PM, 6:26AM al meu cos i em sembla que no trigaré gaire a pirar al llit (que, per cert, l'hotel pinta bastant guai).
Good Night. Demà més!
